En las piscinas privadas las chicas...

La Miriam - que us recordo que es la noia amb la qual em vaig iniciar a moltes coses- em va explicar una història que em crec, perquè a ella me la crec, i que volia compartir a veure què en penseu... us donaré tots els detalls que em va donar ella e intentaré no afegir ni deixar-me res.

Es veu que a una zona residencial ben a prop de Barcelona hi ha la casa d'uns tipus (un matrimoni amb pasta) que és de megaluxe amb piscina enorme i tota la pesca (aclareixo que la foto que he penjat es del google, no pas de la piscina de la que parlo).

I bé, es veu que a la seva piscina et deixen entrar , en horari de 10 a 18 hores i de dilluns a divendres - horari ben innocent- pagant una entrada. Però no és una piscina pública sino només per gent que vingui recomanada o que sigui amic d'algú que ells coneixin. El preu de l'entrada és de 70 euros.

I podeu imaginar la moguda que hi ha allà dins. Es veu que el matrimoni aquest es manté al marge de tot. Ells només cobren l'entrada si ve algú, i es fiquen a casa seva. Però al jardí, on hi ha la piscina hi ha marro. Per el que li han dit a la Miriam el tema és - igual que a les orgies virtuales que organitzavem als blogGs - que està tot permés sempre que l'altre/s vulgui/n i que no et garanteixen res. És a dir el bany et pot sortir caret si aquell dia no hi va ningú o ningú amb marxa i pot sortir-te ben baratet si et passes el dia follant. Així de clar us ho dic.

La Miriam - i que per qui no se'n recordi us dic que es lesbiana- hi ha anat 2 cops, ja que té una amiga - a la que conec per cert, diguem-li Maria - que coneixent-la com la coneix - vull dir que sap que li va la marxa- la va convidar a anar amb ella.

El primer cop, va ser l'any passat, es veu que va ser força decebedor. Que sí, que hi ha uns matalassos a la gespa i gandules, i els que hi havien - unes 15 persones - feien nudisme i que l'únic que va veure va ser una mica de magreo i petons amb llengua per aquí i per allà, algun tocament que s'intuia sota l'aigua i poc més.

Que no és poc per calentar-te una micona.

Ella no va fer res més que mirar i deixar-se posar crema per l'esquena i per els pits per un tipus que li va demanar de fer-ho i que va trempar però que en acabar no va proposar-li res més (sort perquè ella l'hagués refusat gairebé segur...).

Però aquest any van tornar i la cosa va ser més mogudeta. Ella anava amb la seva amiga Maria - ella sí és hetero - i un amic d'aquesta anomenat posem que Joan, que sembla ser que va flipar que li propossessin anar al lloc aquest .

Es veu que es van treure la roba i van posar-se a prendre el sol. La resta de persones que hi havien eren dos noies de vintipocs, un parell de dones quarentones i tres o quatre homes també d'entre 30 i 50 anys. Tots en pilotes o en microbikini prenent el sol o banyant-se com si res. El Joan que es veu que als deu minuts ja estava acalorat de veure el panorama, se'n va anar a fer un bany.

Darrera d'ell va anar una de les noies de vintipocs anys i es va posar a parlar amb ell.

La Miriam i la Maria es van incorporar per veure què passava i efectivament, va començar la marxa. El Joan i la noia van començar a besar-se i a tocar-se... i amb tot el morro un dels homes més madurets va anar cap a ells i simplement els va dir alguna cosa així com "porqué nos salís fuera para que todos veamos lo bien que lo pasais". I així ho van fer. El Joan es va estendre a la gespa i la noia li va fer una mamada allà davant de tothom.

La Miriam que estava estirada també a un dels matalassos, de costat, s'ho estava mirant quan va notar unes mamelles que se li clavaven a l'esquena i una mà que anava directa al seu sexe i que la va començar a acariciar. Es va girar i va trobar la boca de la Maria. I es va deixar fer. Era el primer cop que s'ho feia amb la seva amiga i el primer cop que la seva amiga s'ho feia amb una noia (es veu que la Miriam es tota una iniciadora...).

Un cop que van acabar (el Joan de fer-s'ho amb la noia i la Miriam i la Maria de fer-s'ho entre elles), tot i que algun dels tipus van voler interactuar amb ells, van decidir que tots tres marxaven i que fins una altra.

Això és el que m'ha explicat la Miriam. Jo no sé l'adreça exacta del lloc, sí la zona i la veritat és que l'altra dia vaig passar per allà i l'únic que vaig veure és una urbanització on efectivament hi ha moltes torres enormes, amb jardins i piscines.

No sé si actualment em vindria de gust participar en res així, o segurament sí que em vindria de gust però no sé si ho faria.... però mirar...la veritat, mirar sí que molaria. No??

De guarres?
Me mor de ganes...
(Astronauta rimador. Antònia Font)